La custòdia del territori com a mecanisme per a la preservació del paisatge mallorquí.
La custòdia del territori consisteix en tot un conjunt de pràctiques encaminades a aconseguir que la gestió territorial es realitzi aprofitant les sinèrgies derivades de les actuacions que en ell desenvolupen els distints agents que sobre ell hi actuen. En aquest sentit, els mecanismes generats a partir d’aquesta proposta impliquen necessàriament els usuaris d’aquest territori, els propietaris i a les entitats de custòdia del territori i l’administració –la qual exerceix una funció catalitzadora i de regulació d’aquests mecanismes.
La custòdia del territori tot i ser un mecanisme de conservació territorial relativament recent a l’estat espanyol té uns orígens certament llunyans ( finals del segle XIX a Amèrica del nord i nord d’Europa ) i una trajectòria àmpliament consolidada que es va anar expandint.
En el cas de Mallorca, l’arribada a acords per a assolir una correcta gestió territorial esdevé una qüestió cabdal i un repte de cara als anys vinents per tal de poder seguir sent una important potència turística dins de l’àmbit de la mediterrània accidental.
Mallorca des del Puig de Santa Magdalena
Ens trobem, de fet, davant un sil·logisme de difícil equilibri i amb una complicació per a la seva resolució. Per una banda, cal tenir present que la nostra illa viu de forma cabdal dels ingressos derivats de l’activitat turística i per l’altra aquest turisme es basa en una imatge de Mallorca configurada pel seu paisatge. Fins aquí, la situació és lògica, però la realitat és que aquest paisatge és la combinació de tot un seguit d’elements que es troben a uns llocs privats i que mantenen en molts casos uns pocs –amb l’ajuda, lenta i massa burocràtica, de l’administració.
Ens trobem, per tant amb una realitat que no es sosté i que pot aconduir a la degradació del paisatge, atès la gran propietat privada que hi ha a Mallorca i la situació de crisi actual, la qual cosa fa que s’hagin d’engegar necessàriament mecanismes encaminats a la correcta gestió territorial i, en un moment de crisi econòmica com el que hi ha a l’actualitat, el fet d’engegar polítiques de custodia del territori sembla un mecanisme molt adequat pels motius que a continuació s’esmenten:
- La Custòdia territorial no suposa una subvenció monetària com a tal, sinó una forma de percebre l’organització territorial, en la qual tothom que valora aquest paisatge pot participar-hi i la gestió no recau únicament en la figura del propietari
- Evidentment, la custòdia territorial no implica una supressió dels ajuts econòmics rebuts per part dels propietaris, sinó un complement a aquests.
- Pot ser un clar impuls i una clara ajuda al manteniment del paisatge actual que tenen les balears i que gaudim el conjunt de la societat balear i tots els milions de turistes que ens visiten cada any.
De fet, aquesta darrera afirmació justifica ja per si mateixa l’aplicació d’aquests mecanismes. No hem d’oblidar que el paisatge és un dels puntals sobre el qual es basa el nostre model turístic i que aquest paisatge no és fruit de la realitat econòmica actual, sinó d’un passat caracteritzat per una condicions econòmiques distintes a les actuals. De fet, s’han de proposar iniciatives encaminades a que la gestió d’aquest paisatge no sigui realitzada únicament per part dels propietaris d’aquestes terres i la lentitud en el pagament de les subvencions per part de l’administració. No ens hem d’oblidar que aquest paisatge té un ampli component territorial del qual en gaudim tots i, per tant tots hem de contribuir en la seva gestió i preservació.
Comentarios
No hay comentarios